Associació Cultural LO GAIAL
Local dels caçadors, PL-1
25515 Molinos (Lleida)
logaial@logaial.cat
Tel. 669 099 851 - 679 994 551

logo antic

Toponímia

L'Associació Cultural "Lo Gaial" va recullir un important treball de toponímia presentat per Clara Arbués, Mireia Font, Enric Mendizàbal i Jaume Oliver, sota la direcció de Joan Manuel Soriano López, titulat "Recollida, Anàlisi i Representació de la Toponímia de la Vall Fosca"

L'estudi de la toponímia

Estudiar la toponímia és un element imprescindible per a desenvolupar recerques sobre el món tradicional, i en especial sobre els espais agraris de les zones de muntanya.
L'estudi de la toponímia ha estat àmpliament utilitzat pels historiadors, per a intentar comprendre a partir de l'estudi de la toponímia el tipus de societat que hi ha a darrere l'assignació de noms de lloc.
L'estudi de la toponímia, tant de la informació toponímica cartogràfica, com de la recullida en el treball del camp, és bàsic per a la realització de recerques sobre l'evolució del paisatge dels espais de muntanya. Els noms dels camps de conreu esdevenen el nexe imprescindible entre la documentació escrita pretèrita i el parcel.lari agrícola actual. A través de la prospecció arqueològica i del recull exhaustiu de la toponímia es fa possible la contrastació entre noms d'unitat agrícoles actuals i els noms de partides de terra apareguts en la documentació escrita anterior.
La capacitat informativa de la toponímia, un cop cartografiada, sobre la gestió dels espais agraris en les diferentes etapes de formació dels mateixos, permet formular propostes sobre tota una sèrie de fenòmens de transformació i d'integració d'erms als espais de dedicació agrícola-ramadera. En certa manera aquests topònims cartografiats esdevenen el "fòssil director" de l'arqueologia agrària, informant sobre la cronologia relativa de les diferents unitats agràries i possibilitant l'estudi dels successius fenòmens de "colonització" dels espais.
A més, sobre aquest fenòmen de colonització d'espais agraris, diferents autors recalquen la capacitat informativa dels fitònims. Sovint, la tiponímia vinculada a una espècie vegetal es genera de forma paral.lela a l'eliminació d'aquesta planta en una part de l'espai. D'aquesta manera, els fitònims són clarament indicatius de l'espècie vegetal que ocupava aquella part de l'espai abans de la seva incorporació mitjançant l'acció antròpica en un parcel.lari agrícola o en una zona de pastures.

Els topònims de la Vall Fosca

L'actual Vall Fosca havia estat en època romana la valle stacione. Aquest topònim delata la integració de la Vall Fosca i de les terres altes que l'envolten en l'organització administrativa imperial. Segurament, donat que el topònim persisteix a l'època medieval, la Vall restà integrada també en el regne visigòtic. En aquests dos períodes quedaren fixats, propablament, els topònims d'arrel llatina o germànica que encara es poden trobar (Cabdella, Puiforniu, Envall, etc.)
Aquets topònims, però, vingueren a sobreposar-se a un substrat toponímic relacionat amb les societats amb què es trobaren els romans quan arribaren a aquest sector del Pirineu. Es tracta de societats molt mal conegudes, i, de fet, el que se sap d'elles s'ha obtingut a través de l'estudi dels noms de lloc que van deixar. Segons això, els especialistes han determinat que es tracta de societats pertanyent al grup euskèric, emparentades, per tant, amb els bascos actuals (Oveix, Estaó, Antist, Beranui, etc.)
Llavors, el procés de feudalització, que en aquestes valls va acompanyat de la cristianització definitiva dels seus habitants, deixà també la seva petja toponímica en noms de lloc com la Pobleta de Bellvehí, Molinos, La Plana, Paüls, Montrós, la Torre de Cabdella, Borda del Rei, Torroella, etc.
Finalment, a la Vall Fosca, es poden trobar altres noms de lloc que tenen el seu origen en les transformacions socioeconòmiques de l'època contemporània. Es tracta, curiosament, de noms fixats sobre el territori quan la Vall Fosca començava a experimentar el despoblament i l'abandonament de les activitats tradicionals. És el cas, per exemple, de Molinos, d'origen medieval, però conservat gràcies a l'establiment, en el mateix lloc, d'una central hidroelèctrica, que en va castellanitzar el topònim; també hi ha, per exemple, el lloc de la Central de Cabdella, etc.


Per tant, es pot afirmar que a la Vall Fosca hi ha representades, en el nom de llocs, totes les etapes de la seva història. Sense dubte, altres nombrosíssims noms de lloc, actualment desconeguts i que corren el risc de desaparéixer quan ho facin les poques persones que els coneixen, informarien encara més bé sobre aquesta història i, tal vegada, servirien com a instrument per a gestionar-ne millor el seu futur.